Amundssen-Scott

La carrera del siglo (V): ¿Escopeta o gramática?

1 marzo , 2013

Con todos ustedes, el Clásico más descafeinado del año. En una competición que tiene campeón desde hace un par de meses, y que además, como habrán comprobado en los últimos días, es infinitamente menos importante que la Copa. Honestamente, de todos los duelos a vida o muerte que en los últimos años han enfrentado al Barça con La Banda ninguno llegó tan falto de adrenalina.

Uno se pregunta cómo afrontar esta visita al Averno y se acuerda de sus amigos, los noruegos e ingleses que en 1912 se batieron a muerte por llegar al Polo. Ocurrió que meses antes de empezar la definitiva marcha hacia el Sur, marineros ingleses se encontraron con el barco de los noruegos. Unos y otros se quedaron de piedra. En la cubierta del Fram, un tripulante se asustó al ver a esos extraños en el confín del mundo y cuentan que corrió a coger una escopeta. Nórdico como era, cogió también una gramática inglesa; al ver que venían desarmados, dejó el rifle y les esperó con el libraco.

¿Qué harían ustedes, pues? ¿Darle oportunidades a ese pobre Sergi Roberto, a Deulofeu, a Montoya y Bartra? No lo sueñen. Tito y Roura ya saben qué clase de prensa afín tienen en Barcelona y que nadie les perdonará otra derrota. Saben que el sol saldrá en nuestro mundo si La Banda palma en Manchester, y que todo lo que puedan hacer ayuda en ese objetivo -jugar a tope, ganar, aflorar debilidades y dudas en el rival-.

Ante todo, saben que el rival siguen siendo los mismos Quincazos que han hecho de la antideportividad un arte en los últimos años, gente que tiene la cobertura mediática más extrema que pueda imaginarse, hasta el punto que uno repasa fragmentos de las retransmisiones del 1-3 del martes y los posteriores análisis y piensa que aquello fue un 0-8, una masacre. La Banda ha ganado una Liga, una Copa y una Supercopa en los últimos años con el equipo más caro y feísta que ha podido concebir el rey del feísmo. El Barça logró 14, incluyendo tres Champions, con un fútbol caudaloso, con gente de la cantera, sin salir cada semana en las páginas de Sucesos, pero se le trata como a un hatajo de impostores.

En ese vestuario campeón no hay dudas, no teman. Llevan tres días acariciando sus rifles.

18 Comentarios

  1. Albert Martín Vidal

    1 marzo, 2013 at 9:05

    Disculpen que haya colgado esa foto infecta: convendrán en que tiene fuerza hipnótica. Que la cumbre futbolera de esta gente sea un 1-3 en que no hicieron más de cinco ocasiones… Su cumbre futbolera sea un partido en que pudo verse a Essien tropezar en la banda, quedar de rodillas y tirar el balón fuera en un pase fácil. Ya lo saben: “una exhibición”.

  2. Marc

    1 marzo, 2013 at 10:40

    Jo espero que Roura hagi omplert el vestidor de fotocopies d’aquesta foto i de vídeos de Ballotelli companyia ballant a San Siro. És el que hauria fet jo.

    ps: mirat fredament, aquests dies estic gaudint com un vedell veient la bilis que tenen. Em recorden a nosaltres fa 6-7 anys.

  3. Arnau

    1 marzo, 2013 at 10:43

    Yo aún sigo creyendo en la justicia poética. El problema es que Dios no existe.

    Pese a todo, tendrán que pasar varios lustros para que el madridismo pueda digerir las exhibiciones portentosas culés de estos últimos años. No nos tienen envidia, nos tienen celos. Que puede ser parecido pero no es lo mismo. Y se les nota. En todo. Eso, justamente eso, es nuestra mayor conquista; mucho más que el 14 de 19.

    PD: Gran y revitalizadora entrada.

  4. Carles

    1 marzo, 2013 at 11:40

    oh yeah!!!!!! fusells, navalles rovellades i canyes trencades pel forat de popa!!!!!
    I el que faci falta!!!!
    vamooos!!!!

  5. El Gato

    1 marzo, 2013 at 17:03

    I posar Abidal de central? Té l’alta, no? No se m’acut una forma millor de motivar a la gent… Tot i així, de cara a demà i, sobretot, de cara al Milan, segueixo sent molt optimista. Em poden les causes impossibles XD

  6. gonzny

    1 marzo, 2013 at 19:23

    ¿Alguien más que yo se apunta al 0-0?

  7. Albert Martín Vidal

    1 marzo, 2013 at 22:05

    Això d’Abidal ho veig claríssim. De fet, si no arriba a temps, aposto descaradament per la parella de centrals Lorbek – Jawai, que sense cap mena de dubte millora l’horror que tenim.

  8. Nuñito de la Calzada

    1 marzo, 2013 at 22:22

    Abidal no arriba a temps. Jo insistisc en Bartra. Com a mínim és ràpid…

    Encara tinc malsons amb el “toma, toma, toma” de l’As. I amb frases estil “el Madrid ha demostrado que ya es mejor que el Barça” o “lección de fútbol”. Efectivament, sembla que el partit que han vist ha acabat amb un 0-8.

  9. Carles

    2 marzo, 2013 at 12:31

    He de confessar que m’he sentit molt alleujat al saber que Xavi ha jugat tant i tant tocat a milà com l’últim partit. Demano perdó pels pensaments ” cenissos” i insults lleus que he formulat.

  10. Marc

    2 marzo, 2013 at 17:51

    Vergonya, senyors, vergonya.

  11. Albert Martín Vidal

    2 marzo, 2013 at 18:10

    Hem perdut un partit inútil contra un equip que ens desnaturalitza i que és tàcticament molt superior.

    Agraïments de nou als nostres centrals i a Zubi pel fitxatge de Song.

  12. gonzny

    2 marzo, 2013 at 20:55

    La defensa no es peor que las dos últimas temporadas.

    El problema viene de arriba. El único que presiona es Busquets.

    Y Messi cada día se parece más a la foca brasileña. Presionando con la mirada.

    No sé si es depresión o molicie, pero ahí está. Y, como él no presiona, pues Villa dice “que presione su puta madre”. Y Pedrito no llega, Iniesta no llega…

    Esto tiene mala pinta. El Milán es eliminable, pero esto tiene mala pinta.

  13. Nuñito de la Calzada

    2 marzo, 2013 at 21:27

    Algunes coses que deixa el partit:

    1. Crec que acabem de fitxar a Neymar. Ho dic perquè Rossell necessitarà un colp d’efecte després que ens elimine el Milan (cosa que ja veig inevitable).

    2. Messi ha caigut en un forat negre. Com diu Gonzny, pressiona amb la mirada i això no fa equip. I tanta queixa als companys (passa-me-la, etc.) em fa mal rotllo. Dos partits a la banqueta i que li baixen els fums.

    3. Estan imprecisos i fallen controls i passades que encertaria jo.

    4. Zubi està buscant el número del representant de Hummels.

    5. La derrota de dimecres va ser dura. La d’avui, vergonyosa i infame.

    6. O és mental o és físic, però van amb la bateria al 30%.

    7. Thiago millora molt l’aportació de Cesc (i de l’últim Xavi).

    8. El partit del Milan no pense ni veure’l. Ja he cobert la quota de vergonya aliena que puc invertir en aquests jugadors.

    9. Bartra, per a quan? Perquè Piqué, que semblava que es recuperava, després de la criatura, missing. De Mascherano, en fi…

    10. El final de partit ha sigut més digne d’un equip de Mourinho que del Barça. És el que més m’ha dolgut. I brillant Valdés, que li cauran més de 4 partits. Si algú pensa que la lliga està sentenciada, que prenga cadira…

    Ara mateix, el Michael Douglas d’Un dia de fúria es queda curt al meu costat.

  14. gonzny

    3 marzo, 2013 at 2:19

    I, Albert, naturalitzats o desnaturalitzats, jugant contra els suplents de la banda, hem tractat només d’amarrar l’empat .

    No era el Madrid. Era la bandita del Morata.

  15. Marc

    3 marzo, 2013 at 13:25

    Morata, el recordarem com el nen que va sentenciar Dani Alves.

  16. Anonymous

    3 marzo, 2013 at 13:46

    El Barça no està fi, ni com a col·lectiu ni les individualitats, ni físicamnt ni sobretot mentalment. és com si l’angoixa d’alexis per marcar la tingui tot l’equip quan a) juguen contra la Banda i b) qualsevol Morata de la vida centra una pilota a l’àrea.

    absolutament d’acord amb l’Albert pel que fa als centrals i a Zubi.
    Thiago ha de decidir si de gran vol ser De la Peña (11 pilotes perdudes!! al Bernabeu) o Xavi.
    Messi és un extraterrestre però estaria bé que algú li recordés que sense estar en forma acabarà tocant la terra,,, de cop. No es discuteix l’individualitat; és el joc coral, aquella pressió en camp contrari, el sant grial culé, el signe d’identitat més clar, el que està en joc. Si no corren tots, no funciona. I si el millor sí que corre, obliga a la resta a fer-ho.
    Ens ha quedat clar perquè Alexis i Villa no són titulars.
    Dit això: recordem que el Madrid és el Numancia després de qui sap quants milions d’euros, i el Barça juga amb no sé quants nois de la casa.
    Jo no crec que el Madrid jugui a res, i que totes les tèsis es fan a partir del resultat però no parlarém del mateix sense un gol de córner i un penal pitat a l’últim minut. Ni parlaríem del mateix si enlloc de l’1-0, hagués aparegut un 0-1 al marcador al minut 5.
    I per tancar el cercle, hem de mirar a la banqueta. Més enllà de la tàctica i la capacitat de reacció durant els partits, fa falta una injecció de moral i mala llet, fer despertar a aquests nois, recordar-los qui són i tot el que poden fer, quin és el camí. No estem parlant que el Barça estigui al límit del seu joc (és possible que el Madrid jugant a defensar, sí) sino tot el contrari: hi ha marge de millora. I això, cavernaires, és alentador.

  17. Anonymous

    3 marzo, 2013 at 14:10

    por qué dedicamos tanto espacio en los medios a la no peineta de Alba y cero segundos a la no roja de Arbeloa?

  18. Nuñito de la Calzada

    3 marzo, 2013 at 14:37

    A més de tot el que s’ha anat comentant, jo encara trobe a faltar, des dels temps del Mite com a jugador, un líder amb caràcter en el cap que faça 3 crits. Aquest equip no en té cap (no em digueu que Puyol fa aquest paper, que no). I també un líder que es tire l’equip a l’esquena en els mals moments i demane la pilota. I això des de Figo (i dir-ho em fa mal al cor) que tampoc n’he tornat a veure cap.