El 17, la lletjor

Més lleig que un dilluns de febrer, més lleig que un peu, més lleig que la nit, més lleig que una nevera pel darrere. El dorsal 17 és al futbol la manca d’estètica, un insult a l’harmonia visual i a la gràcia connatural de la Creació.

El 17 és Bogarde, the one and only, i és Van Bommel, quin atemptat visual, i el 17 és, abans que res i sobretot, aquella definició d’Amunike en la pròrroga d’una final, a l’abast només dels autèntics mestres de l’ortopèdia.

Convé recordar la lletjor en el futbol ara que el Getafe de Bordalás, aquella malaltia de l’ànima, aspira a entrar a Europa, i ara que el feixisme viu a la Casa Blanca, els subnormals la flipen amb motoserres, i ara que El Mal no és líder i procedeix a enfangar-ho i cremar-ho absolutament tot.

El 17, quina merda. El 17, el dorsal del meu amic a l’equip de nens, el que mai s’oblida. I el 17, el del meu petit. I 17 com els anys que fa aquest racó, aquesta Caverna nascuda al febrer del 2008, quantes turres, ja em sap greu. 17: l’edat que deixa enrere Cubarsí, la que fulmina Lamine.

Convindreu amb mi que aquest número nefast ens recorda que el futbol pot ser un horror, i que arribaran miracles insòlits, que no som ni majors d’edat; i al retrovisor, petits i cridaners, hi veiem els grèmlins de Florentino bordant embogits, que ens la sua, que ho tenim tot per davant i que avui toca partit.

You must be logged in to post a comment Login