Home / Los nuestros

Los nuestros

  • Al final de totes les coses

    Hem sabut que Alexandre Magne dormia amb la Ilíada sota el coixí i mitificava Aquil·les. Els separava gairebé un mil·leni i seriosos dubtes sobre l’existència del primer. En tot això pensàvem,...

  • Les notes (i III). La soledat del geni

    Quantes dècades triga la millor cuina de futbolistes del planeta a crear un Lamine? L’any dels nostres davanters ha estat un any per aplaudir la professionalitat de quater tios i el...

  • Les notes (II). Sobrats

    Per entendre la 25-26, amb els seus moments de brillantesa, una enorme superioritat domèstica i un disgust europeu, cal posar la mirada en el mig del camp. Aquí, on s’origina tot,...

  • Les notes (I): Despertaferro!

    La Catalunya milenària torna a rugir i crida «Despertaferro!». I ho fa, amics, perquè a la defensa del Barça s’hi parla català. Moltes coses s’han de fer bé a La Masia...

  • Un Mundial amb l’Idiota

    Veure Messi en la seva glòria, cridant gol i corrent amb els braços oberts, ens ha estimulat la nostàlgia. Nosaltres els catalans, que al Mundial som fills de puta en el...

  • Adeu, Poloni, adeu

    Les imatges del pobre Litvinenko, enverinat amb poloni, sense celles, ni pestanyes, ni cap esperança, ens haurien d’haver donat una pista. Però com a poble no ho vam saber llegir, i...

  • Cucurella i la senectut perversa

    Cucurella: un nom horrend, una melena luciferina, tots els números d’acabar a la propera novel·la de la Irene Solà (dimonis ceretans, violència forestal i altres horrors catalins). Quan d’algú diem que...

  • Season 2: Hormones i Yokos

    En la primera temporada, la Classe dels Dofins, una colla de nens innocents, acompleix una gesta increïble derrotant les ufanes forces del mal amb l’única ajuda del seu talent, alegria i...

  • Les notes (i IV): Tan pocs, tan bons

    Torna la proteïna, l’afartamenta, tornen els hidrats a tot hora, i molt de sucre me cagon déu tot, visca Catalunya, amunt els kalashnikovs! Quan tot un equip juga alegre i mirant...

  • Les notes (III). L’obra de Pedri

    Que un equip amb el vertigen de la flickineta no hagi estat un puto manicomi és mèrit del migcamp. La pedra de toc dels millors Barça de sempre s’ha gestat a...

Página siguiente »