Los nuestros

• • Los nuestros

  Cucurella i la senectut perversa

  Cucurella: un nom horrend, una melena luciferina, tots els números d’acabar a la propera novel·la de la Irene Solà (dimonis ceretans, violència forestal i altres horrors catalins). Quan d’algú diem que...

• • Ecos
  • Los nuestros

  Season 2: Hormones i Yokos

  En la primera temporada, la Classe dels Dofins, una colla de nens innocents, acompleix una gesta increïble derrotant les ufanes forces del mal amb l’única ajuda del seu talent, alegria i...

• • El horror viste de azulgrana
  • Los nuestros

  Les notes (i IV): Tan pocs, tan bons

  Torna la proteïna, l’afartamenta, tornen els hidrats a tot hora, i molt de sucre me cagon déu tot, visca Catalunya, amunt els kalashnikovs! Quan tot un equip juga alegre i mirant...

• • Los nuestros

  Les notes (III). L’obra de Pedri

  Que un equip amb el vertigen de la flickineta no hagi estat un puto manicomi és mèrit del migcamp. La pedra de toc dels millors Barça de sempre s’ha gestat a...

• • El horror viste de azulgrana
  • Los nuestros
  • Sin categoría

  Les notes (II). Fundació Marquès de Sade

  Les meravelles d’aquesta 24-25 no haurien estat possibles sense aquesta la nostra defensa, quant de plaer, quant de patiment, al Marquès de Sade li agrada això. Com és la vida. Anys...

• • El horror viste de azulgrana
  • Los nuestros

  Les notes (I). L’any que vam jugar amb deu

  Aquesta entrada es podria haver titulat El cojo, el feo y el malo i vostès comprendran que, expcepcionalment, la porteria de la nostra centenària cosa mengi enguany a part. En una...

• • Frivolidades
  • Los nuestros
  • Regates

  Lladre de galls

  Xandalls i gorres, violència latent i un fred que pela. Són un bon grapat, tots homes, algun nen. Alguns porten pals i garrots. Els enumerem d’esquerra a dreta: Pedraza, Reguilón, Camavinga,...

• • Los nuestros

  El penitent

  «Només el penitent passarà», deia Indiana Jones. I flis-flas, gran ensurt, evitava de miracle la decapitació. Ben entrat el desembre, és hora d’inclinar-nos, som-hi amb la genuflexió, i dedicar unes paraules...

• • Los nuestros

  El nostre amic Hansi

  Se’ns feia estrany un estrany, algú a qui no havíem aclamat mai, posat allà a la banqueta. Els precedents de Setién o el Tata Martino, en fi. Però han passat onze...

• • dest
  • Destacado
  • Los nuestros
  • Plegarias

  Un nou món

  Un instant abans del primer capbussó de l’estiu. L’ocell que trenca a volar. El crit d’un nou nat. Hi ha moments en què tot comença i totes les immenses i al·lucinants...