‘Good old Barça’

Al Camp Nou, xiulant l’himne de la Champions, que ja no sabem ni què xiulem, no podem recordar-ho, però res més corrupte que els mandataris del futbol, i des d’aquí el minut de silenci per Senegal i el menyspreu més profund per la bruta infàmia marroquina. I fot-li a xiular els Ceferins infames. 

Al Camp Nou, odiant els nostres laterals, no hi ha pitjor merda, majors assassins d’il·lusions, pregant als déus perquè la pilota arribi al 8, desmaiats quan la té el 10. 

Al Camp Nou, tots units fent força després d’un mes (o cinc anys, de tota una vida) d’insultar-nos a mort els uns amb els altres, que no parlem del Mal, parlem de nosaltres, fills de puta, subnormals, que sou escòria i sobretot molt subnormals, i així, molt edificant tot i realment alguns d’entre nosaltres tenim el talent de l’insult, quina alegria, però només uns pocs tenim la raó, i aquests alguns som bàsicament jo (i aquí comença una nova ronda d’insults). Però tots units fent força, que juga el Barça i ens hem de follar aquests bàrbars, aquests Joelintons del dimoni. 

Al Camp Nou, convençuts que el Barça és el millor equip del planeta malgrat les seves directives i presidents, i no gràcies a les seves directives i presidents. 

Al Camp Nou dempeus, com pot ser tan jove i tan bo, i d’on dimoni hem tret Cubarsí, i quina animalada jugar així i sobreviure a això amb aquests nens. 

Al Camp Nou, Stendhal al nostre costadet, un any més, que una de les grans joies d’aquest equip brutal i demolidor és la seva rotunda imperfecció, amb mancances tremendes, amb jugadors que fa anys que haurien d’estar a allò dels Wolves, amb fitxatges obvis que no acaben d’arribar però no patiu que de seguida estaran aquí, que fa un any havia de venir Luis Díaz i no passa res que no vingués, però el tio que va venir en el sei lloc ha jugat zero minuts en el partit més important de l’any, i el colombià porta 50 contribucions de gol aquest any. I a la que ens despistem, tenim pipí o anem a obrir una cervesa, ens trobem Xesnis, Araujos i Cancelos perpetrant desastres i desencadenant el caos, no patiu que de seguida arribarà en Frenkie, i que l’horror polonès serà encara millor maquillant misèries l’any vinent, o ja quan en faci 43. 

Al Camp Nou, càntics que aquí no s’havien escoltat mai, i d’altres de tota la vida, i blau i grana sobre verd. 

Al Camp Nou, nit europea, fa olor de primavera i som feliços. Aquí viu el nostre estimat puto Barça, i pensem reivindicar el nostre món, de matar-nos entre naltros i gaudir com ningú més al món.

You must be logged in to post a comment Login