FCB: Furia, cólera y bilis
Hablamos de un equipo que está en el primer año de su...
La 2024-25 queda com una de les grans produccions de barbàries a l’hemeroteca per part del nacionalmadridisme. Podem resumir-ho en què els multiguanyadors de Champions van perdre Kroos i el van substituir per Endrick, un Vitor Roque que es fa dir Bobby Charlton de Jesús. Però això igual és massa profund i potser no ho entenen.
El Mal, fidel a la seva aportació històrica al joc, hereu d’un imponent llegat de contracops, xurros i échalehuevosReal, s’enterra a la Changpiongs i ens allarga la vida amb un ridícul de dècades contra l’Arsenal, amb 1-5, un penal fallat, tres accions salvades a la línia de gol per jugadors de camp. Però millor encara, ho metabolitza amb una imponent lliçó i unitat d’idea: «NOS FALTA UN JOSELU».
En aquesta nit feliç per al futbol, en aquestes hores de gaudir d’aquest grotesc analfabetisme balompèdic, és el moment de contemplar el TRUÑO NUNCA VISTO: parlem d’un equip fet purament a base de pasta, Chumeni (100 quilos), Bélingan (140 quilos), El Velocista (GRATIS, GENIO FLORENTINO). Però atenció, parlem també d’una colla de delinqüents on excel·leixen El Degollador, el que colpeja rivals als pàrquings, l’escrot roent de Mandela o el capitaníssim Carcamal.
Ens queda un últim i formidable plaer: la constatació que el planeta sencer odia aquest equip habituat a la gasiveria, la màgia negra, la bogeria i la violència. Odiar el Mal és un deure cívic i la Humanitat, tan sovint qüestionada, es reagrupa en la bona direcció. I és igual si un és del Borussia, de l’Arsenal, de l’Atleti o del Liverpool: la Infàmia ha caigut, i el món és avui un lloc millor.
You must be logged in to post a comment Login