Home / Los nuestros

Los nuestros

  • Season 2: Hormones i Yokos

    En la primera temporada, la Classe dels Dofins, una colla de nens innocents, acompleix una gesta increïble derrotant les ufanes forces del mal amb l’única ajuda del seu talent, alegria i...

  • Les notes (i IV): Tan pocs, tan bons

    Torna la proteïna, l’afartamenta, tornen els hidrats a tot hora, i molt de sucre me cagon déu tot, visca Catalunya, amunt els kalashnikovs! Quan tot un equip juga alegre i mirant...

  • Les notes (III). L’obra de Pedri

    Que un equip amb el vertigen de la flickineta no hagi estat un puto manicomi és mèrit del migcamp. La pedra de toc dels millors Barça de sempre s’ha gestat a...

  • Les notes (II). Fundació Marquès de Sade

    Les meravelles d’aquesta 24-25 no haurien estat possibles sense aquesta la nostra defensa, quant de plaer, quant de patiment, al Marquès de Sade li agrada això. Com és la vida. Anys...

  • Les notes (I). L’any que vam jugar amb deu

    Aquesta entrada es podria haver titulat El cojo, el feo y el malo i vostès comprendran que, expcepcionalment, la porteria de la nostra centenària cosa mengi enguany a part. En una...

  • Lladre de galls

    Xandalls i gorres, violència latent i un fred que pela. Són un bon grapat, tots homes, algun nen. Alguns porten pals i garrots. Els enumerem d’esquerra a dreta: Pedraza, Reguilón, Camavinga,...

  • El penitent

    «Només el penitent passarà», deia Indiana Jones. I flis-flas, gran ensurt, evitava de miracle la decapitació. Ben entrat el desembre, és hora d’inclinar-nos, som-hi amb la genuflexió, i dedicar unes paraules...

  • El nostre amic Hansi

    Se’ns feia estrany un estrany, algú a qui no havíem aclamat mai, posat allà a la banqueta. Els precedents de Setién o el Tata Martino, en fi. Però han passat onze...

  • Un nou món

    Un instant abans del primer capbussó de l’estiu. L’ocell que trenca a volar. El crit d’un nou nat. Hi ha moments en què tot comença i totes les immenses i al·lucinants...

  • Las notas (y III). Trolas, horrores y el niño Dios

    Tanta gente y tan pocas personas. No sé si alguna vez hubo menos calidad en la delantera del Barça. Habría que montar a un task force con paleontólogos, poceros y Xevi...

Página siguiente »