• Les notes (II). Fundació Marquès de Sade

    Les meravelles d’aquesta 24-25 no haurien estat possibles sense aquesta la nostra defensa, quant de plaer, quant de patiment, al Marquès de Sade li agrada això. Com és la vida. Anys...

  • Les notes (I). L’any que vam jugar amb deu

    Aquesta entrada es podria haver titulat El cojo, el feo y el malo i vostès comprendran que, expcepcionalment, la porteria de la nostra centenària cosa mengi enguany a part. En una...

  • Eternament joves

    Eren els 80 i als Salesians Rocafort fer-se una ferida prou sagnant tenia premi: acabaves a l’infermeria del senyor Parra. Era un racó mític, amb olor de mercromina, aigua oxigenada i...

  • Somriu la pilota

    Si aquest Barça no hi fos, l’equip que espera rivals per rebentar-los la boca a l’aparcament seria campió de Lliga, de Copa, de Supercopa d’Espanya. Si aquest Barça no hi fos,...

  • Ningú recordarà els perdedors

    «Laski vio un rostro lleno de rabia y sin embargo triunfante, el dios del tiempo y de los hombres« El nadador en el mar secreto, W. Kotzwinkle El futbol és un...

  • La primera vegada

    «No estic segur de per què ho vaig fer el que vaig fer però crec que volia saber si seria capaç de sortir-me’n mitjançant un acte de voluntat». Chigurh, pesta bubònica,...

  • La pura fam de guanyar

    Derrotar el mal, la barbàrie, els Rüdigers, és sempre un plaer de prostíbul mesopotàmic. Fer-ho quan era la seva millor opció de guanyar res aquest any, en fi, tot un planeta...

  • Un Truño Nunca Visto

    La 2024-25 queda com una de les grans produccions de barbàries a l’hemeroteca per part del nacionalmadridisme. Podem resumir-ho en què els multiguanyadors de Champions van perdre Kroos i el van...

  • Menteix la primavera

    És abril, quan passen les coses importants, i mirem a l’àrea. Tenim aquest porter; s’ho pren tot a la lleugera menys el tabac, i mai hauríem dit que ens l’estimaríem tant,...

  • La substància del mal

    Hi ha psicopaties individuals i n’hi ha de col·lectives. No és el mateix José Bretón que el cartel de Sinaloa. Tampoc és el mateix Harald Schumacher que l’Estat d’Israel. Convé avui...

« Página anteriorPágina siguiente »