Un Mundial amb l’Idiota

Veure Messi en la seva glòria, cridant gol i corrent amb els braços oberts, ens ha estimulat la nostàlgia. Nosaltres els catalans, que al Mundial som fills de puta en el dia del pare, fa dies que valorem si anar amb els dipsòmans escocesos, amb alguna gentola nòrdica, o si li podem ullets al nen Lamine -quin quart d’hora, quin animaló-. 

En quest racó hem fet fumata blanca i ja tenim equip. L’hem triat sabent d’una banda que La Bèstia, sempre nostra, ja té el seu Mundial, i de l’altra, conscients que la copa Jules Rimet la lliurarà el degenerat de Donald Trump. ¿Amb qui podíem anar, si no?

Amb un equip que té els seus tres millors jugadors a la mateixa posició, la d’extrem esquerre. I sí, entre els tres sumen 12 neurones. 

Amb un equip que a dies de debutar la competició de seleccions més gran del planeta tenia un porter titular que fotia tot aquest goig: 

Amb un equip amb estupendes dosis de brutícia que li confereix l’inconfusible aroma a Banda cotxina: Ancelotti d’entrenador, Mandelius com a referent i Casemiro com a superclasse al migcamp. 

Què ens ha donat Brasil? Ens ha donat el més estimat dels nostres fills pròdigs, mai un dels nostres es va equivocar tant i tan catastròficament, que va passar d’hereu de Messi a deixalla de Kings League. Sí, parlem de Neymar, que ens va deixar tot aquell caviar i tot aquell plaer, i que ens ha regalat el tragicòmic vídeo on s’assabenta que estava convocat. 

El nostre cor està amb aquest manicomi de selecció, que jugarà en un país embogit i fortament repugnant. El nostre cor està amb Neymart, el més idiota dels homes que hem estimat, i amb la seva improbable història de redempció. 

You must be logged in to post a comment Login