Txiki 2004

15 de setembre, nens escolaritzats i el Barça en òrbita. Han estat sis partits, cinc exhibicions, quatre pallisses, tot victòries. I ens diem i ens repetim un nom: Deco, Deco, Deco. Els fitxatges de Roderic, Toni Gros, Adeyemi i Gabriel Jesus situen el director esportiu en una esfera d’escollit. Les sortides de Poloni, Araujo i Ter Stegen ja l’apropen a la condició de llegenda.

De fet, un voldria recordar que el referent en aquest camp és un senyor que es deia Txiki Begiristain, arquitecte als despatxos del millor equip que han vist els dies i arquitecte també de dos equips més que ho van guanyar tot. A la manera de Sun Tzu, podria fer un llibre amb aforismes que resumissin la seva saviesa, els recitaríem, en faríem dogma. Serien coses com «que «el més car en el futbol, i el més important, és fitxar gol».

Txiki era un gran artista a l’hora d’esporgar plantilles, quin nas finíssim a l’hora de carregar-se els totxos. I potser el més meritori de la seva primera gran obra al Barça va passar l’estiu del 2004, quan va fitxar d’una tacada, atenció, Eto’o, Deco, Giuly, Edmilson, Belletti, Sylvinho, Van Bronckhorst i Larsson. Si vostès són massa joves per entendre-ho: cinc titulars de la final de Champions que aquell equip brutal guanyaria al final de la següent temporada, i els dos suplents que ens van donar la copa. Fortíssim.

Temps després, Txiki va explicar una acosa interessant. Que aquell estiu van fitxar el que tenien previst fer en dos anys. ¿I per què ho van fer? Perquè van veure que l’equip que va acabar la 2003-2004 arrepenjat de Ronaldinho era un tro i que tenien una opció clara d’arribar a dalt de tot un any abans del que preveien.

Va ser així que va arribar Deco, i és maco pensar, l’etern retorn, que 22 anys després el Boig del Hansi i el del ‘quinto filho’ han albirat exactament el mateix: oblidem-nos de mirar partides de naixement, que som un equiparro i podem regnar i aquí ens ho gastarem tot. I ho fan segurament pensant que l’últim abril una lesió, la de Raphinha, i un tio que en sortia, Pedri, ens van deixar sense opcions. Ah, no. Ara ja no: jugarem a fer un PSG, rotacions a l’onze en Lliga, molta calma, i segur que tindrem una desgràcia, però no la tindran dos tios clau per deixar-nos nus. Fins aleshores, agafin-se fort, que cinturons, que ho passarem bé, i màxima anaconda.

Amics, no és el taoisme, no és la meditació, ¡raus, Paulo Coelho, fuig! És el poder de l’ara, és la gran disfrutació, és Txiki 2004, Deco 2026.

You must be logged in to post a comment Login