Una història de violència

Són coses de la canícula i vostès em disculparan: passa de vegades que ens envolten imatges, que el nostre esperit rep una impressió, sense saber si l’hem escoltada o qui ens ho ha dit, o si tot plegat ve d’un somni febril. Aquest malson futbolístic, que corre de casa en casa com una pesta, planta les seves arrels en els dies posteriors a l’esclat de violència entre Valverde i Txumení, quan aquelles dues muntanyes de múscul van entrar en erupció; es devien moure algunes plaques tectòniques al si del planeta futbol.

Aquest relat fosc, que s’enganxa com la suor d’una ressaca, ens mostra Fermín, el nostre Fermín, endimoniat al camp i exemplar fora, protagonitzant un fatal rapte de fúria a la mitja part del fatídic partit contra el Betis, amb la Liga ja al sarró. En aquesta mena de malson s’hi veu difusament com Flick li comunica que el substitueix, i la bestiola embogeix d’ira i es deixa portar per un accés de bogeria que marca, ara ja ho sap, la pitjor decisió de la seva vida: la d’esclatar en un furibund atac de cops de peu contra la paret i el mobiliari. Aquesta cançó de mort i cendra indica que el cinquè metatarsià, el puto dit petit, no imaginem cosa més ridícula, no hauria aguantat l’embat. I és així que Fermín, el nostre Fermín, s’hauria quedat sense ser campió del món.

¿S’imaginen ser futbolistes professionals i viure amb això? Les profunditats de la dissort, quina cosa perversa.

Aquesta visió repugnant ha habitat les pitjors migdiades de l’estiu, i m’ha deixat trencat i inconsolable. Tots a la vida ens equivoquem, i desgràcies més grans i luctuoses i totalment irrecuperables formen part del nostre dia a dia. Aquí, al menys, hi hauria una part bona, que és la possibilitat d’una redempció: Fermí esdevindria ara el puto Àtila cavalcant les tundres euroasiàtiques. Pilotes al ‘7’, al dorsal maleït, que la seva fúria ens guiï.

Tripitir títol, estarem d’acord, és la cosa més difícil del món, cal voler-ho molt, cal molta gana i molta voluntat de patir. Cal un estímul inhumà, un foc infernal. Cal un malson d’estiu, una història de violència.

You must be logged in to post a comment Login